Els contes reuneixen mestres i infants al CCMN

Com ja vam comentar en un article anterior, el treball final de la Formació de mestres al Centro Cultural Municipal Ntsingya (CCMN) consisteix a que els docents recullin contes de la seva tradició oral, alguns dels quals els narren després a les sessions de contes realitzades al mateix Centro.

Aquestes sessions s’emmarquen dins l’acord de col·laboració que Contes pel món hem establert amb el Conselho Municipal de Maputo per dinamitzar el CCMN. Els seus objectius principals són fomentar el reconeixement de la pròpia cultura, enfortir l’autoestima identitària i promoure la cohesió del barri.

A dia d’avui s’han realitzat 4 sessions amb aproximadament 250 convidats cadascuna, que han pres forma de sarau cultural, combinant diverses expressions de la cultura popular moçambiquesa. A banda de les narracions de contes, algunes històries s’han teatralitzat i, a més a més, els assistents han pogut gaudir de danses tradicionals representades per grups de ball del CCMN.

El trineu dels contes, en ruta

www.migranodearena.org/montseclaverol1

Vídeo de Pirenadesdedentro

L’any 1925 el poble de Nome, a Alaska, va patir una greu epidèmia de diftèria al mateix temps que quedava incomunicat per un fort temporal. L’única manera d’accedir a Nome era viatjant en trineus arrossegats per gossos: així, després de setmanes de travessia, van arribar les medecines i els aliments que van salvar centenars de vides.

No és un conte, no. Són els fets reals que van originar l’esport del múixing, que des de diumenge es practica als Pirineus en la 22a edició de Pirena Advance: quinze dies de convivència entre gossos i éssers humans a la neu amb l’objectiu de recórrer els més de 300 kilòmetres de la ruta blanca.

Els valors són un element molt important d’aquesta prova, que prioritza, per davant de la competició, el respecte envers la resta de participants, els gossos i els paratges naturals. A més a més, enguany aquesta solidaritat es demostra amb la iniciativa de la múixer Montse Claverol – protagonista del vídeo –, qui ha decidit recórrer la Pirena a favor del projecte “Cap nen sense conte” de la nostra entitat.

Vols animar-la a assolir el seu repte? Ho pots fer a www.migranodearena.org/montseclaverol1. Com diu la Montse, “això és un treball d’equip, no? I què és el múixing, si no? Un treball d’equip!”.

Moltes gràcies per contribuir a arrossegar el trineu dels contes!

L'essència de la tradició oral

Escolta les adaptacions de El jardí de les ombres i Lleoa, la filla del silenci que narren els infants de Pedagògium Cos.

Els contes passen de boca a orella. Algú els sent propis i els fa seus fins al punt de voler-los compartir. Aquest algú els adapta i els enriqueix amb el seu caràcter i les seves experiències i, tot seguit, els conta de nou.

Això és la tradició oral. Així és com els contes han transmès, durant segles i arreu del món, la cultura i els valors que ella conté. I així és, també, com l’alumnat de 3r de l’escola Pedagògium Cos de Sant Boi de Llobregat ha fet seus els contes moçambiquesos que Contes pel món hem compartit amb ells a l'aula durant els tallers d’Educació per al Desenvolupament/Educació Intercultural.

Els drets dels infants

“Enfortir les capacitats de la ciutat de Barcelona en la defensa i promoció dels drets dels infants” és la finalitat de la Xarxa de Drets dels Infants, a què Contes pel món ens hem adherit sota el paraigües de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.

Constituïda el 29 de març de 2011, aquesta Xarxa parteix de les experiències prèvies en l’organització del dia universal de la infància (20 de novembre), que van permetre la coordinació entre entitats d’infància els anys 2009 i 2010.

En l’àmbit de la difusió dels Drets dels Infants, la Xarxa posa èmfasi en el dret a la participació, el qual promou a través d’accions de sensibilització, processos d’incidència política i intercanvi entre entitats.

“Ara sabem que els contes són molt importants”

Per començar l’any amb energia, compartim aquesta reflexió de la mestra moçambiquesa Isabel Janana Tseniane sobre les formacions de mestres que Contes pel món impulsem a Moçambic.

Una part d’aquestes formacions sobre El gust per la lectura i l’escriptura ja es van realitzar l’any 2010 conjuntament amb l’Escola Portuguesa de Moçambique. Durant el 2011, en el marc de l’acord de col·laboració amb el Centro Cultural Municipal Ntsindya (CCMN), Contes pel món n’hem impulsat dues més, que han comptat amb la implicació de la Direcció d’Educació del districte de Nhlamankulu.

La 1a formació de mestres de 2011 l’han impartida professors de l’Escola de Comunicació i Art de la Universitat Eduardo Mondlane i hi han participat 40 docents. D’aquests 40 educadors, un total de 16 han cursat també la formació de formadors, que els ha ofert els recursos necessaris per impartir la 2a formació de mestres a un conjunt de 28 docents.

Els contes: mirall del món

“El joc, la joguina i la literatura són elements fonamentals per al desenvolupament de l’infant, ja que l’ajuden a comprendre el món i a afirmar la seva identitat”. Així es presenta la VIII Mostra de Joguines i Literatura Infantil no bèl•liques i no sexistes del barri de Gràcia, amb què tenim el plaer de col•laborar.

Contes pel món hem cedit a aquesta mostra els dos contes de la tradició oral de Moçambic que hem publicat en català i castellà, conjuntament amb Editorial Proteus, en el marc de la col·lecció Oràlia.

“El jardí de les ombres/El patio de las sombras” i “Lleoa, la filla del silenci/Leoa, la hija del silencio” estaran a disposició dels infants i les seves famílies a la biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22) els dies 28, 29 i 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener en horari de 12 a 14 i de 17:30 a 19:30 hores.

En aquestes dates, la Mostra de Joguines i Literatura Infantil de Gràcia exposa jocs i llibres que transmeten a l’infant valors socials positius com la cooperació, la tolerància i la no-violència i, en paral•lel, organitza activitats puntuals com un taller de joguines reciclades, un taller de jocs per racons, i diverses narracions de contes.

El repte d’una múixer solidària

http://www.migranodearena.org/montseclaverol1

Com hem comprovat en diverses ocasions, els contes i l’esport poden formar un magnífic equip. Segurament recordareu el suport que vam rebre de l'atleta Alfonsina Peppa, o el fet que Contes pel Món vam animar la Mitja Marató i la Marató de Barcelona de 2011.

Doncs bé, fa poc hem conegut una altra gran esportista, la múixer Montse Claverol, que s’ha proposat recórrer Pirena 2012 - la ruta blanca dels Pirineus amb l’al·licient d'impulsar el projecte de Contes pel Món mitjançant Migranodearena.org .

Les històries importen

“L’Àfrica no és un país”: una afirmació aparentment molt simple i que tothom coneix, però que ens recorden i demostren cada dia des de fa un mes els autors d’un bloc de El País.com que porta aquest títol.

Coordinat per la periodista Lola Huete Machado (@missylolahuetem), aquest quadern de bitàcola coral fa èmfasi en l’actualitat del continent africà, fugint de la realitat “única i pobra, catastròfica i dependent” que sovint simplifiquem des d’Europa, i mostrant l’Àfrica com un continent ric i heterogeni.

En el primer article del 3 novembre de 2011 Lola Huete reflexiona sobre “el perill de mirar el món des d’un sol cantó”, una opció que crea prejudicis, tòpics i falses impressions. Per il·lustrar aquesta afirmació, la periodista comparteix el vídeo d’una conferència pronunciada per l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie a la Fundació TED (punt de trobada tecnologia-desenvolupament).

Contes amb els Musumbuluco (3): Kanimambo!

Ve dels dos articles anteriors: Avui és un dia important per a la comunitat dels Matolas i també per a Contes pel Món. Tenim una trobada per explicar, enregistrar, recollir i compartir contes i històries que els seus avantpassats els van transmetre.

Marta Coll

fundadora i responsable del Consell Assessor Cultural

Mentre la persona explica, tots animem insistentment:

“Karingana!” (Explica!)

“Karingana!” (Explica!)

De tant en tant s’introdueixen endevinalles, cants, també algun ball. Sempre en llengua ronga.

“Kanimambo!” (Gràcies!),

acaba cada contador d’històries al final del conte.

El Ronga i el Changana són la mateixa llengua, tot i que hi ha una divisió política entre ambdues. Vindria a ser com el Català i el Valencià, segons ens ha explicat uns dies després un catedràtic del departament de llengües bantus de la Universitat Eduardo Mondlane, lingüista consagrat i dels pocs escriptors que cultiva literatura també en les llengües locals. Ens diu que coneix bé el cas del català, ja que és el model que explica a les aules com a llengua minoritzada que ha recuperat el seu paper oficial i educatiu davant d’una llengua oficial i estatal més forta i dominant durant anys.

Contes amb els Musumbuluco (2): Karingana!

Ve de l'article anterior: Avui és un dia important per a la comunitat dels Matolas i també per a Contes pel Món. Tenim una trobada per explicar, enregistrar, recollir i compartir contes i històries que els seus avantpassats els van transmetre.

Marta Coll,

fundadora i responsable del Consell Assessor Cultural

Estem situats sota l’arbre d’ombra més àmplia dins el quarter de la casa de la Rainha. Ella feineja fregant plats i cuinant com una dona més: tot i ser una autoritat de la comunitat, és dona; per tant, segueix el rol de la tradició. Elles van vestides amb les típiques colorides capulanes de cintura en avall, de farcell a l’esquena i com a mocadors de cap.