Pàgines

dijous, 7 d’agost de 2014

Carta de comiat

Estimats amigues i amigues,

Contes pel món va néixer l’any 2008 amb l’objectiu de “promoure l’accés de tots els infants a la cultura universal, tant escrita com oral, preservant i recuperant la saviesa de les cultures tradicionals que perviu en els seus contes populars”. Durant aquests sis anys, hem esmerçat tots els nostres esforços, capacitats i recursos per intentar acomplir aquesta missió.

Mirant enrere, estem orgullosos de la feina feta. Hem editat una col·lecció de deu contes populars moçambiquesos d’una gran riquesa i varietat, que s’han distribuït a quasi 100 escoles de Maputo, on hem format més de 300 mestres i on els nostres contes han arribat a milers d'infants. Hem fet moltes presentacions i narracions a Barcelona i rodalies per tal de fomentar l’ús social de la narració oral a casa nostra, on hem publicat quatre contes moçambiquesos en català i castellà. Així mateix, hem treballat l’educació per al desenvolupament a cinc escoles catalanes, i hem format futurs narradors de proximitat i escriptors de contes. Gràcies a un grup de narradors voluntaris, també hem acostat els contes a col·lectius desafavorits, entre d’altres iniciatives socials.

Vam néixer en uns moments difícils. Era l’inici de la crisi econòmica; una crisi que encara avui mediatitza moltes de les accions socials, culturals i econòmiques -tant públiques com privades- del nostre país. Però això no ens va arronsar, ans el contrari. Davant una crisi que també és de valors ens vam refermar en la nostra aposta per la cultura i la cooperació cultural. I el treball no ha estat balder; hem obtingut diversos reconeixements, tant en forma de premis (com el Premi Barcelona Ciutat Jove 2010 de Foment de la Cooperació i l’Educació per al Desenvolupament, o el Premi Vila de Gràcia a la millor iniciativa pedagògica) com en forma de subvencions públiques i suports d’institucions de referència. Però, sobretot, hem rebut el suport de molts amics i amigues, els somriures dels més menuts, les complicitats dels més grans i el compromís d’educadors, narradors, escriptors i artistes.

Tal com vam fer el 2008, ara ens toca ser valents i prendre decisions difícils. Davant la precària situació financera de la Fundació, i tot i els esforços humans i econòmics esmerçats per mantenir la feina feta, hem arribat a un punt crític. I hem pres una determinació complexa i dura, però coherent amb allò que som.

A partir d'avui, suspenem indefinidament les activitats i projectes de la fundació Contes pel món. Esperem que el treball realitzat per l’entitat hagi contribuït al desig de Nelson Mandela que “la veu del narrador de contes mai no mori, que els nens no perdin mai la capacitat d’ampliar els seus horitzons del món amb la màgia dels relats”. Nosaltres, i ben segur que vosaltres també, seguirem posant el nostre gra de sorra personal per aconseguir-ho.

Només ens queda donar-vos les gràcies per tots aquests anys de suport, estima i compromís amb el món dels contes i amb el treball de la Fundació.

Una forta abraçada,
L'equip de Contes pel món

divendres, 20 d’abril de 2012

Segueix-nos a Contespelmon.org!

Pots seguir l'actualitat de Contes pel món i del món del conte a www.contespelmon.org

Moltes gràcies pel teu interès en el nostre projecte. Et convidem a formar-ne part de la manera que creguis més oportuna!

Una abraçada sincera,
Equip de Contes pel món

dijous, 22 de març de 2012

Benvinguts a la festa dels contes!


“Sempre que la gent, com avui, s’aplega per contar i cantar històries és com una petita festa. (...) Benvinguts, doncs, a la festa dels contes”.

Amb aquestes paraules de la narradora Susana Tornero ha començat la narració solidària “Contes d’aquí i d’allà”, que
l’escola santboiana Pedagògium Cos, l’Escola Municipal de Música Blai Net i Contes pel món hem celebrat aquest 20 de març al centre històric Cal Ninyo per commemorar el Dia Mundial de la Narració Oral.

L’acte -que ha estat possible gràcies al suport del departament de Cooperació de l’Ajuntament del municipi i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament- ha inclòs històries contades per Susana Tornero i contes explicats pels infants de 3r de primària de Pedagògium Cos, que han demostrat ser uns grans narradors en potència.

dilluns, 12 de març de 2012

El món homenatja la narració oral

Els contes de tradició oral són un patrimoni immaterial de la humanitat que ha permès, durant segles i arreu del món, la transmissió de la cultura i dels valors que ella conté. En el seu honor, des de 1991 se celebra cada 20 de març el Dia Mundial de la Narració Oral, una jornada en què s’expliquen contes en molts indrets i idiomes diferents.

Per commemorar aquesta cita, Contes pel món organitzem al teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat (c/ Major, 43) una narració de “Contes d’aquí i d’allà”, en col•laboració amb l’escola santboiana Pedagògium Cos i l’Ajuntament del municipi.

L’acte, que començarà a les 18 hores, comptarà amb les narracions de Susana Tornero i dels infants de 3r de primària de Pedagògium Cos, així com amb l’acompanyament musical de l’Escola Municipal de Música Blai Net.

Susana Tornero narrarà La pedra que fa sopes (un conte que s’explica a Mau-ritània i a Occitània) i Ma Beauté (una història arribada a Haití des de Guinea Conakry). Per la seva banda, els infants de Pedagògium Cos ens obsequiaran amb les adaptacions dels contes moçambiquesos El jardí de les ombres i Lleoa, la filla del silenci, editats per Contes pel món, amb què han quedat finalistes al Concurs de podcast - Contes del Món de l’associació COMSOC.

L’entrada a l’acte és gratuïta. Els assistents que ho desitgin podran col•laborar amb el projecte solidari “Cap nen sense conte” de Contes pel món mitjançant donatius o amb la compra dels contes populars moçambiquesos que hem editat.

Si ets aficionat a Twitter, pots piular la crònica de l'acte (o qualsevol altra qüestió relacionada amb el Dia Mundial de la Narració Oral) utilitzant el hashtag internacional #WSD2012, que proposen des del web Word Storytelling Day. Com que de moment no està funcionant gaire, en l'àmbit de Catalunya promourem #DiaDeLaNarracióOral.

dijous, 8 de març de 2012

Sessió de contes a Hulene

Texto de Mário Pedro Paulo, coordenador Moçambique

No dia 2 de Março realizou-se na feira de Hulene (bairro periférico da cidade de Maputo) uma sessão de recolha de contos e historias tradicionais nas comunidades que foi bastante concorrida.

O programa começou por volta das 18 horas com a apresentação da Fundação e seus parceiros de implementação (a Escola Portuguesa de Moçambique - Centro de Ensino e Língua Portuguesa (EPM-CELP), o Centro Cultural Municipal Ntsindya (CCMN) e o Ministerio de Educação e Cultura (MNED)), bem como a importância do conto nas sociedades africanas, em particular em Moçambique. Para dar expressão ao evento, foi montado uma fogueira no meio do palco como símbolo do ambiente em que outrora nas comunidades tradicionais era feito.

Este evento teve como protagonistas contadores como Ariel e Samuel Macuacua, conhecidos por Kokwani na Mawavetxua, que durante mais de uma década entre os anos 80 e 90 estiveram a trabalhar na Radio Moçambique, no emissor provincial de Maputo e Gaza, num programa recreativo e educativo denominado “Afrika ni usiku, Afrika ni xitiko ni mbawula”, que quer dizer “África de noite, África com a lareira”. Para além destes, estiveram outros contadores por estes convidados.

Na presença de duas centenas de convidados entre adultos, jovens e crianças, os artistas apresentaram cerca de 8 contos e historias tradicionais moçambicanas de caráter educativo.

Depois da apresentação ao publico e parceiros, em representação dos contadores Ariel disse que este tinha sido um espetáculo impar, “Há muito tempo que venho esperando ocasiões destas, porque há 13 anos que deixamos de fazer contos na Radio Moçambique, onde tínhamos bastante audiência. Foi importante também a possibilidade de interagir diretamente com o público presente, o que tornou o cenário mais interessante”. Para terminar pediu para que iniciativas como essas fossem de caráter permanente nos bairros.

divendres, 2 de març de 2012

El conte de la infància a Sant Boi


“Com és que sabeu tantes coses si abans no estudiàveu gaire?”. Aquesta és una de les moltes curiositats que la visita dels avis i àvies ha despertat en l’alumnat de 3r de primària de l’escola Pedagògium Cos de Sant Boi. Una bateria de preguntes dels infants ha permès aprofundir en les històries de vida d’aquests homes i dones tan savis com els ancians i ancianes de les comunitats moçambiqueses.

Les dures condicions d’alguns habitatges, les fràgils nines de cartró, un calçat que podia durar més de 3 anys, l’obligatorietat d’assistir a missa... són alguns dels testimonis que han pres forma de contes orals, els quals fomenten la imaginació dels infants i els permeten accedir a l’inconscient per crear, a partir dels seus referents, imatges pròpies.

De fet, a l’escola Pedagògium Cos la trobada amb els avis i àvies ha completat un treball anterior de reconeixement de Sant Boi, a través del qual l’alumnat ha visitat indrets emblemàtics del municipi. Després de la sortida a una masia santboiana, el curs passat, en el marc dels tallers d’Educació per al desenvolupament de Contes pel món, el professorat ha decidit repetir l’experiència de prospecció de l’entorn. Així, la visita dels avis i àvies ha omplert amb testimonis vitals uns espais totalment recognoscibles per als infants.

divendres, 24 de febrer de 2012

L'educació i la cultura, eines de desenvolupament

Durant un viatge recent a Moçambic, el director general de Cooperació a Desenvolupament, Carles Llorens, s’ha reunit amb els representants dels projectes de cooperació que aquest organisme català finança al país, entre els quals es troba el projecte de Contes pel món.

Convocada pel representant de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) a Moçambic, Rui Reis, la trobada s’ha celebrat a l’oficina tècnica de cooperació al país de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

Contes pel món hem estat acompanyats per les ONGs Asociación para la Salud Integral y el Desarrollo Humano (ASIDH) i Médicus Mundi, així com per dos representants de la Comunitat de Sant Egidio, que treballa tant a Moçambic com a l’Estat espanyol.

dimarts, 21 de febrer de 2012

"Si una llengua es transmet, tindrà contes"

"Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible" i, per tant, dels contes de tradició oral.

Així ens ho recorden les Nacions Unides a la seva pàgina web i, avui, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, Contes pel món hem volgut parlar d'aquesta qüestió amb el filòleg Pere Comellas, professor d'Estudis Portuguesos a la Universitat de Barcelona i membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).

Les opinions expressades a continuació corresponen a l'entrevistat
i no són necessàriament compartides per Contes pel món.
  • En el Dia Internacional de la Llengua Materna, el primer que volem preguntar-te és quin és l'estat de les llengües maternes arreu del món. Fins a quin punt s'està complint l'objectiu de la UNESCO de promoure la preservació i protecció de tots els idiomes?
Bé, totes les llengües són maternes en el sentit que es fa servir el terme, llevat de les llengües artificials com les anomenades auxiliars internacionals, creades expressament. Ho dic perquè caldria no jerarquitzar les llengües: totes són iguals. El que no és igual és el poder de les comunitats que les parlen, i per això n'hi ha que han esdevingut segona llengua de molta gent i n'hi ha (la immensa majoria) que reben el qualificatiu de locals, sovint amb una connotació d'inferioritat, com si hi hagués alguna cosa en la mateixa naturalesa de la llengua que la fa "local" o "internacional" o "oficial", etc. Qualsevol llengua natural, sense excepció, podria fer el paper que fa avui l'anglès, per exemple: és qüestió de relacions de poder, i no té res a veure amb com és l'anglès des del punt de vista lingüístic. I encara hi voldria afegir que a molts lingüistes no els agrada el terme "llengua materna", perquè és molt poc precís: primer, molta gent té més d'una llengua "materna", encara que tingui una mare que només li parla en una llengua; i després perquè moltes vegades la llengua inicial no és la de la mare. Per acabar aquesta prèvia: els lingüistes no saben exactament què és una llengua, és a dir que imagina't. Diem llengües i ens entenem, però quan hi entres una mica més, tot trontolla.

Però vaja, sobre la preservació i protecció de totes les llengües, malauradament no, ni la UNESCO (perquè, ni que vulgui, no pot) ni la major part d'institucions que tenen a veure amb les llengües hi fan tot el possible. De fet, sabem prou bé que determinades institucions (per exemple, l'estat espanyol, i jo diria que la immensa majoria d'estats), que legalment tenen la missió de preservar determinades llengües, més aviat treballen en direcció contrària.

divendres, 3 de febrer de 2012

El conte de la infància


Com es juga a flendi? Què eren les paves que sobrevolaven el cel de Barcelona quan va néixer la meva àvia? Com era la nina pepona que els meus besavis li van llançar a la brossa? Estaven bons els xuscos?

Totes aquestes preguntes van quedar resoltes aquest dimarts, a l’escola Pau Casals de Barcelona, on 9 àvies i 1 avi dels alumnes de 5è van visitar l’aula per explicar-nos un conte molt especial: la història real de la seva infantesa.

dilluns, 30 de gener de 2012

Els contes reuneixen mestres i infants al CCMN


Com ja vam comentar en un article anterior, el treball final de la Formació de mestres al Centro Cultural Municipal Ntsingya (CCMN) consisteix a que els docents recullin contes de la seva tradició oral, alguns dels quals els narren després a les sessions de contes realitzades al mateix Centro.

Aquestes sessions s’emmarquen dins l’acord de col·laboració que Contes pel món hem establert amb el Conselho Municipal de Maputo per dinamitzar el CCMN. Els seus objectius principals són fomentar el reconeixement de la pròpia cultura, enfortir l’autoestima identitària i promoure la cohesió del barri.

A dia d’avui s’han realitzat 4 sessions amb aproximadament 250 convidats cadascuna, que han pres forma de sarau cultural, combinant diverses expressions de la cultura popular moçambiquesa. A banda de les narracions de contes, algunes històries s’han teatralitzat i, a més a més, els assistents han pogut gaudir de danses tradicionals representades per grups de ball del CCMN.