Pàgines

dijous 19 de maig de 2011

El Rató respon, de Moçambic a Barcelona

El Rató s'ha posat hípercontent en rebre la carta dels i les alumnes de l'escola Reina Violant i de seguida ha començat a escriure'n la resposta, que us copiem tot seguit!

Hola estimats i estimades Elsa, Jan, Albert, Isàvena, Rinat, Curial, Àlex, Sergi Bachs, Sergi Espuch, Èrik, Francesc, Laia, Marcel, Júlia, Sara, Wilda, Nil, Alexandra, Lluc, Àuria, Andrei, Andrés, Daniel, Lucía i Dídac!

Aquests dies a les escoles de Maputo he tingut una micatona de gelos dels nens i nenes que heu participat en l’intercanvi perquè he vist les cares de felicitat amb què els infants de Maputo han rebut les vostres cartes i també vaig viure la vostra il·lusió a l’hora de fer-les.

Aquests dies he pensat molt sovint que m’hagués encantat que algú m’hagués escrit una carta per a mi. De fet, a les nits, sommiava que la Mercè em deia: "Mira, Rató, tu també tens un amic que pensa en tu i que t’escriu". I vés per on que avui he rebut la vostra carta i he vist que no tinc un amic que pensa en mi, sinó que en tinc 25!!!!! 


SÓC FELIÇ, i amb felicitat responc les vostres preguntes amigues i amics:

A l’avió s’hi dorm bé si ets petit com jo. A la butaca del meu costat hi havia un home gros i alt que no li cabien les cames en el tros que hi ha entre butaques, i no feia massa bona cara i esbufegava com una balena de l’Àrtic.

M’ha encantat volar. És una sensació especial. Pensava com de lluny era la terra ferma i em semblava màgic que poguéssim estar suspesos en l’aire i avançar pel cel. Quan vam arribar a Maputo, a l’hotel Hoyo-Hoyo (que vol dir "benvingut"), vaig esmorzar pa amb formatge deliciós.

La Mercè està molt bé. A ella li agraden molt els nens i les nenes i les mestres que ha conegut. Una altra cosa és l’idioma. Tot i que entén perfectament el portuguès, a l’hora de parlar-lo ben sovint li haig de xiuxiuejar alguna paraula que no li acaba de sortir.

Sí que estic jugant força. M’esmunyo entre els peus dels nens i nenes a la classe, mentre estan atents a la pissarra. També m’agrada entrar dins les motxilles per veure què hi duu un infant de Maputo. M’ho passo molt bé, però si la Mercè torna a Barcelona, jo també hi tornaré: fem equip!

Ja us explicaré això de trobar o que em trobi una ratolina...

Moltes gràcies rebonics i reboniques per escriure’m i pensar en mi. Tinc moltes ganes que es faci dilluns per ser a la classe amb vosaltres i la Montse.

Un petó amb perfum de bon formatge per a totes i tots!!!

Rató

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada