Ja sabeu que la frontera entre realitat i ficció és sovint difusa. Un exemple el vam viure aquest dissabte quan, de nou, es va fer realitat la llegenda de les llàgrimes de Santa Eulàlia.
Diu la història que per la festa major de Barcelona sempre plou perquè Santa Eulàlia plora, gelosa i trista de no ser ella (sinó la Mare de Déu de la Mercè) la patrona de tota la ciutat.
Les llàgrimes de Santa Eulàlia, doncs, ens van obligar a suspendre la narració de contes prevista per a dissabte al matí a l’espai Unicef de la 16a Mostra d’Associacions de Barcelona.
A la tarda, però, sembla que Santa Eulàlia també volia viure els contes i la festa major i, eixugant-se les llàgrimes, va veure com la plaça Catalunya s’omplia de gom a gom amb una àmplia diversitat d’actuacions i propostes.
Al Racó de contes d'Unicef, on es podien llegir i explicar moltes històries, una munió de nens i nenes van escoltar molt atents tres contes que Unicef i Contes pel món vam escollir per reflexionar sobre els drets de la infància: “El jardí de les ombres”, “El somni de l’Amina” i “L’ós que abraçava els arbres”.
Quan érem a punt d’acabar la narració, els gegants i gegantes de la cercavila van atraure l’atenció dels nens i nenes (i també la nostra), brindant-nos una cloenda immillorable i una molt bona oportunitat per seguir gaudint el dissabte festiu.
Santa Eulàlia també s’ho deuria passar molt bé perquè diumenge no va plorar gens, i el sol va lluir esplèndid sobre el Racó de contes, on uns infants molt participatius fins i tot ens van ajudar a explicar les històries.
I vosaltres? Què vau fer per La Mercè?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada