Contes amb els Musumbuluco (2): Karingana!

Ve de l'article anterior: Avui és un dia important per a la comunitat dels Matolas i també per a Contes pel Món. Tenim una trobada per explicar, enregistrar, recollir i compartir contes i històries que els seus avantpassats els van transmetre.

Marta Coll,

fundadora i responsable del Consell Assessor Cultural

Estem situats sota l’arbre d’ombra més àmplia dins el quarter de la casa de la Rainha. Ella feineja fregant plats i cuinant com una dona més: tot i ser una autoritat de la comunitat, és dona; per tant, segueix el rol de la tradició. Elles van vestides amb les típiques colorides capulanes de cintura en avall, de farcell a l’esquena i com a mocadors de cap.

En William, moçambiquès i col•laborador nostre en les formacions, escalfa l’ambient i ajuda a trencar el gel entre els convidats i la comunitat, conversant amigablement amb els ancians i homes venerables. Ens va traduint del ronga al portuguès. Els explica qui som, què venim a fer, i que tenim l’aprovació de la Raihna. Els mostra el conte Wazi, el llançament del qual es va fer a Maputo el dia abans, i que casualment va ser explicat per ells en l'anterior sessió de recollida de contes. És una gran evidència que pot acabar d’apaivagar qualsevol recel sobre la nostra missió, i que demostra que els contes que recollim acaben essent publicats com a material de lectura per als seus infants a les escoles.

Un home de mitjana edat ens ha dit que és pastor i que ara està estudiant; ha après a llegir. Agafa amb interès el conte que hem dut, i el llegeix parsimoniosament i àvida.

Ara dinem els convidats. Primer un home i una dona passen una gerra d’aigua molt calenta i un gibrell, persona a persona, per al ritual de rentar-nos les mans. Les dones i els infants de la comunitat no mengen fins que els convidats no han acabat (mostra d’educació i respecte als hostes) i ho fan asseguts a terra damunt de les estores de palla, com és tradició.

El dinar és exquisit: pollastre rostit, matapa (crema de verdures feta de fulla de mandioca, farina de cacauet i llet de coco) i xima (massa blanca elaborada amb farina de blat de moro).

S'aixeca un avi (ja amb el seu primer got de vi ben buit) i comença a ballar mentre canta una cançó acompanyat del ritme que marquen tots. Estan impacients per començar, i nosaltres també.

Cadascuna de les persones que composem el cercle es va aixecant i es presenta amb el seu nom, d’on és, què fa. Cada persona rep un aplaudiment.

“Karinganawakaringana?” (Voleu que us expliqui una història?)

“Karingana!” (Explica!)

Així comencen els contes que ja es van succeint de manera espontània.

Continuarà...